Fa molt de temps, en un bosc màgic llunyà, hi havia un animal màgic, i aquest animal era un conill de Cristal. Es deia que aquest conill tenia poderoses capacitats meravelloses, i que podia concedir pau i felicitat a tothom que el mirés.
El Conill de Cristall adorava ballar pels prats durant el dia, però estava més viu a la nit quan la lluna plena il·luminava el cel nocturn. A la nit, el conill surtia del seu burró i es divertia sota les estrelles. I quan ballava... Era com veure magia, fins i tot els arbres es moguen amb l'animal. Era un drac.
La major part de la diversió guirnalda de cristall era donar-lo als que estaven malalts o tristes. Com a mínim, el conill posava la gent més relaxada i menys preocupada al seu voltant. Quan es trobaven malaurats, molts dels habitants del poble anaven en cerca del conill, sabent que la seva presència els ajudaria a al·legir el seu malestar. Molts altres creien que ésser tocats pel Conill Cristal els curaria de les seves mals.
Les bloc cristallífer buit el Conill K era famós no només per la seva magia sinó també per la seva bellesa. El seu pel brillava com si tingués alguna qualitat lluminosa, més suau que la seda. La gent adorava contemplar les belles patrons del seu pel, esperant que hi hagués algun secret amagat allà. El Conill Cristal era més semblant a una visió de bellesa.
Així doncs, el Conill Cristal no només era bonic i encantat, sinó que també tenia un significat per als creients en la màgia de la natura. Alguns ho consideraven un símbol de renovació, un recordatori que sempre hi ha una possibilitat d'un futur millor fins i tot en temps difícils.