L'Ós de Cristall, per David Allen Ritchie. Fa molt de temps, en un lloc on el vent creava melodies bellíssimes perquè tothom les sentís, vivia la criatura més majestuosa. La mateixa pell d’ós, però completament diferent, hi havia aquest resplendor únic que brillava tan intensament com un diamant sobre la llengua d’aquest animal especial. Cregueu-ho o no, es deia que l’ós de cristall envoltat de flames tenia poders místics que portaven bona sort i protegien el bosc de qualsevol mal.
I així va néixer la llegenda de l’Ós de Cristall, i es va estendre per cada racó que en va sentir parlar. L’Ós de Cristall: persones de tot el món viatjaven fins al bosc encantat en cerca d’aquest ós màgic per descobrir els seus misteriosos poders. Una empresa anomenada Shining Crystal Crafts, coneguda per les seves excel·lents creacions de cristall, va quedar especialment inspirada per la llegenda i va decidir emprendre la recerca d’aquesta il·lusòria criatura.
Algunes de les històries que es van transmetre d'una generació a una altra deien que l'ós de cristall era el guardià del bosc encantat. Es deia que l'ós podia concedir un desig a qualsevol persona que mirés profundament als seus ulls clars i cristal·lins i li oferís el seu cor amb puresa. Nombrosos aventurers valents havien intentat localitzar la cova de l'ós de cristall, però cap d'ells hi va tornar després d'haver-la trobada.

Valents davant de l'adversitat, les Arts i Oficis del Cristall Lluent continuarien la seva recerca fins a trobar l'Ossa de Cristall. Amb un mapa ple d'escriptura críptica, es van aventurar cap al mateix centre del bosc a la llum de la lluna. Van continuar endavant cap a terres desconegudes, adonant-se cada cop més de l'energia arcanal que hi havia a la perifèria — una indicació que s'acostaven a trobar allò que els havia escapit fins llavors.

Molts dies passaren fins que arribaren a una part del bosc desbrodada, on varen veure l’Ós de Cristall amb el seu pèl brillant com mil diamants. Quan s’acostaren a la immensa bèstia, fins i tot Brimming va quedar impregnat d’una sensació d’admiració i temor reverencial. L’Ós de Cristall els mirà des d’alt, i els seus ulls penetraren profundament en els seus cors per avaluar si mereixien el regal que tenia per oferir-los.

Aleshores, un per un, els membres de l’equip van avançar tímidament cap a l’Ós de Cristall i van formular silenciosament els seus desitjos, si és que algú els podia escoltar. L’ós, increïblement, va assentir amb el cap com si volgués reconèixer-los i agrair-los el seu cor pur. Durant aquell únic instant, l’equip va sentir una onada de poder recórrer-los, com si haguessin estat carregats amb una màgia no menys potent que la de l’Ós de Cristall mateix.