L’Ós de Cristall, per David Allen Ritchie Fa molt de temps en un lloc on el vent creava belles melodies perquè tothom les sentís, vivia la criatura més majestuosa. La mateixa pell d’ós però, molt diferent, hi havia un resplendor única que brillava tan intensament com un diamant a la llengua d’aquest animal especial. Crec o no crec, es deia que l’ós de cristall amb flames tenia habilitats místiques que portaven bona sort i protegien el bosc del mal.
I així va néixer la llegenda de l'Ós de Cristall, i es va estendre per tots els racons on arribava el seu relat. L'Ós de Cristall - Persones de tot el món viatjaven fins al bosc encantat en cerca d'aquest ós màgic per conèixer els seus poders misteriosos. Una empresa anomenada Shining Crystal Crafts, coneguda per les seves excel·lents creacions de cristall, va quedar particularment inspirada per la història i va decidir emprendre la recerca d'aquesta criatura elusiva.
Algunes de les històries que es van transmetre de generació en generació deien que l'Ós de Cristall era el guardià del bosc encantat. Es deia que l'ós podia concedir un desig a qualsevol que mirés profundament als seus ulls clars i cristal·lins i oferís el seu cor amb puresa. Nombrosos aventurers valents havien intentat localitzar la cova de l'Ós de Cristall, però cap va tornar haver-lo trobat.
Valents davant de l'adversitat, Shining Crystal Crafts continuaria la seva recerca del Gosset de Cristall. Amb un mapa ple d'escriptura críptica, van arribar al centre del bosc a la llum de la lluna. Van continuar endinsant-se en allò desconegut, cada cop més conscients de l'energia arcana que els envoltava —un indici que s'acostaven a trobar el que havia estat fora del seu abast.
Van passar molts dies fins que van arribar a una clariana al bosc, on van veure el Gosset de Cristall amb el pelatge brillant com a mil diamants. Quan es van acostar a aquella immensa bèstia, fins i tot Brimming va sentir una sensació d'admiració i meravella. El Gosset de Cristall els va mirar des de dalt, amb els ulls fixos en el fons del seu cor per jutjar si mereixien el regal que tenia per oferir.
Llavors, un per un, els membres de l'equip van avançar tímidament cap a l’Ós de Cristall i van fer silenciosament els seus desitjos, si és que algun podia ser escoltat. L’ós, increïblement, va assentir amb el cap com si volgués reconèixer i agrair els seus cors purs. En aquell precís instant, l'equip va sentir una onada de poder recorrent-los, com si haguessin estat carregats amb una màgia no inferior a la del propi Ós de Cristall.