En un petit poble, als peus de muntanyes embolicades en boira, hi havia una noia jove anomenada Lily. Lily era una nena curiosa que havia crescut amb un esperit aventurer i a qui li encantava córrer entre els boscos i prats que envoltaven la seva casa. Un dia, mentre vagava pel bosc, va trobar un cristall Cisne que brillava. I aquest cigne no s'assemblava a cap altre cigne que Lily hagués vist mai; les seves plomes centellejaven sota la llum del sol com diamants i projectaven raigs d'arc de sant Martí a tots els arbres del voltant.
Absorbita per l'esclat radiant d'aquell cigne de cristall, Lily va allargar una mà tremolosa i va acariciar el seu cos llis i fred. Els seus ulls s'obriren sorpresos quan el cigne va arrencar en moviment, estenent suaument les ales mentre pujava al cel. Lily no ho va dubtar ni un segon a seguir-lo, envaïda per sentiments d'admiració i emoció com mai abans havia sentit a la vida. Estaven volant cap al cel, i Lily podia veure com el poble on vivia s'anava allunyant cada cop més, convertint-se en un punt de llum minúscul contra el fons de tot allò que l'envoltava.
Lily va sentir com el cigne enlairava, a través de les núvols podia veure les seves ales de cristall lluents i giratòries; era un cigne màgic! Alguns pensaven que prenia els somnis i els convertia en realitat, feia que es compleïssin els desitjos, fes sortir els talents ocults en aquells que creien en la seva màgia. I mentre el cigne bategava les ales, llançava un encanteri de canvi sobre Lily, una sensació de valentia envaïa el seu cor i omplia el cap de visions infinites.
En els viatges de Lily i el cigne de cristall van conèixer moltes criatures meravelloses i llocs màgics. Van viatjar fins a un palau de gel de cristall amb les fades de la neu, que ballaven en l'aire fred. Van descendir al fons del mar, on les sirenes omplien les coves submarines amb les seves cançons inquietants. El cigne de cristall va portar Lily a temps i llocs molt més enllà, i en cada racó li mostrava la màgia, la bellesa de l'univers que ella gairebé no podia imaginar però que ja respirava per a aquells que hi creien.
Lily es va veure a si mateixa de noves maneres gràcies als seus viatges. Va aprendre que era més gran i més forta del que pensava; valenta, més forta, competent. Al seu costat hi havia el cigne de cristall que li permetia afrontar els reptes més durs amb serenitat i superar obstacles que ni tan sols s'havia adonat que existien, molt menys gestionar. I ho van afrontar tot junts, atacs de pànic, moments de terror i una certesa absoluta que aquell era el moviment correcte, i tantes altres coses que ningú hauria pogut anticipar, amb ment i cor oberts.
I al capdavall, el sol es va amagar darrere la muntanya llunyana, i Lily i el cigne de cristall van tornar al lloc d'on havien començat el seu errar pel bosc. Un darrer batzec d'ales i el cigne es va transformar de nou en una estàtua de cristall, amb els ulls brillants d'agraïment i adoració. Lily sabia que el seu temps junts havia acabat i que la màgia i l'amistat que havia trobat en el cigne de cristall viurien sempre al seu cor.
EN
AR
FR
DE
IT
PT
RU
ES
BG
HR
CS
DA
NL
FI
LV
ID
IW
TL
CA
SV
RO
NO
KO
PL
JA
HI
EL
UK
VI
HU
TH
TR
FA
AF
MS
GA
IS
LA
NE
SQ